28 de març de 2015
Degas, Balthus i Lucien Freud van servir a Josep Santilari per il·lustrar-nos sobre la relació inefable i misteriosa entre pintor i model: "l'artista és aquest mitjancer entre la llum que emana de la model i la llum física". El seu germà Pere, pintor virtuós com ell, va regalar-nos una lliçó sobre el retrat fet per Carles Casagemas i el de Pablo Picasso, sobre el traç nerviós del primer i les decisions a l'hora d'il·luminar la barbeta de la model en el cas del segon, i sobre la dificultat de reconèixer-nos en la imatge que mostre el nostre perfil, tan diferent de la imatge frontal, i la reacció habitual: "Aquest no sóc jo". Explicat tot des de l'ofici i no des de la teoria o l'acadèmia. Abans, en Marcel Riera ens havia regalat un poema inèdit escrit fa uns anys evocant l'arribada de Picasso a l'estació d'Orsay amb en Jaumeandreu Bonsoms cap a l'any 1901... "eren moderns i no ho sabien". Gràcies a tots, gràcies també a Josep Duran per la seva capacitat d'activar trobades que enriqueixen. A David Trueba va fascinar-li el treball pictòric dels germans Santilari i el seu viatge per la llum. No us perdeu el seu documental: El cuadro.
